Aquest post és la resposta a l'amiga Maria, que em preguntava el següent:
Benvolgut Sr.Exorcista,
En el meu món laboral hi ha molts pilotes.Ja li dic per endavant que a mi no m'agrada ser-ho,ni tampoc desitjo fer-ho.De totes maneres m'estic adonant que tota aquesta situació els hi dóna avantatges considerablement.Córro perill pel fet de no fer-ho?
No coneixia l'existència de la seva nova consulta.Moltes gràcies.
En el meu món laboral hi ha molts pilotes.Ja li dic per endavant que a mi no m'agrada ser-ho,ni tampoc desitjo fer-ho.De totes maneres m'estic adonant que tota aquesta situació els hi dóna avantatges considerablement.Córro perill pel fet de no fer-ho?
No coneixia l'existència de la seva nova consulta.Moltes gràcies.
Oh, amiga Maria, acabes de tocar-me la fibra sensible amb aquesta pregunta. Els/les pilotes són motiu del meu escarni més cruel -ho reconec- i formen part d'aquella part de la societat que per mi és totalment prescindible. El pilota no neix, es fa. Podem distingir diferents tipologies de pilota i entre elles podem destacar les següents:
1.- El Pilota per necessitat: És un anormal, professionalment parlant, que necessita compensar la seva incompetència amb gestos gratuïts d'adulació. Canvien competència per dignitat. Finalment, sempre es descobreix que només destacava per la seva capacitat d'excretar baba i que al darrera no hi havia res més. Tot és qüestió de temps, malgrat es pot accelerar aquest procés de "transparència pública". Només són perillosos si coincideixen amb un cap que no té res a guanyar o a perdre amb la competència professional del pilota. Si al cap no l'importa que sigui un incompetent, sempre agrairà que algú li llepi el cul i augmenti la seva sensació de comandament. Poden arribar a ser perillosos. Han sobreviscut sempre a base de manipular i amagar la seva incompetència i això els dona un bagatge No esperis mai un gest digne per part d'aquests espècimens. Solen ser grans ideòlegs o gurus.
2.- El Pilota vocacional: Són bons professionals però sense cap tipus de personalitat. Necessiten que algú els domini -com els masoquistes- i els demostri que els estan subjugats. Són "poqueta cosa" i no costa posar-los en el seu lloc. Una conversa cara a cara, a soles, sol posar les coses en el seu lloc. Encara no han descobert que a un bon professional no li cal arrossegar-se davant de ningú.
3.- El Pilota vago: No és mal professional però ha aprés que és més rendible -temporalment- fer la pilota que treballar. Són molt inestables i canvien de lloc de treball a mida que es va descobrint que són uns vividors.
Fins aquí un petit repàs per la tipologia bàsica dels pilotes. No amiga meva, no cal patir. Al final, sempre preval la competència professional per sobre de l'adulació. Costa, no ho nego, però has de mantenir-te en la teva posició digna i professional. Tu has parlat dels pilotes, però hi ha un món encara més ric i divers que és el dels "putons verbeners". Aquelles que ja han perdut tota dignitat i mantenen una relació més enllà de la professional amb el seu cap, només amb la pretensió de treure algun benefici al qual mai podrien aspirar per mèrits professionals. Com dic en un post recent, "val més menjar poc i pair bé". Val més no pretendre més del que ens pertoca professionalment (tot plegat, només és feina).
Espero haver esvaït els teus dubtes. Un petó molt fort!
