diumenge, 26 de desembre del 2010

PILOTES (Resposta 3)

Aquest post és la resposta a l'amiga Maria, que em preguntava el següent:
Benvolgut Sr.Exorcista,
En el meu món laboral hi ha molts pilotes.Ja li dic per endavant que a mi no m'agrada ser-ho,ni tampoc desitjo fer-ho.De totes maneres m'estic adonant que tota aquesta situació els hi dóna avantatges considerablement.Córro perill pel fet de no fer-ho?
No coneixia l'existència de la seva nova consulta.Moltes gràcies.

Oh, amiga Maria, acabes de tocar-me la fibra sensible amb aquesta pregunta. Els/les pilotes són motiu del meu escarni més cruel -ho reconec- i formen part d'aquella part de la societat que per mi és totalment prescindible. El pilota no neix, es fa. Podem distingir diferents tipologies de pilota i entre elles podem destacar les següents:
1.- El Pilota per necessitat: És un anormal, professionalment parlant, que necessita compensar la seva incompetència amb gestos gratuïts d'adulació.  Canvien competència per dignitat. Finalment, sempre es descobreix que només destacava per la seva capacitat d'excretar baba i que al darrera no hi havia res més. Tot és qüestió de temps, malgrat es pot accelerar aquest procés de "transparència pública". Només són perillosos si coincideixen amb un cap que no té res a guanyar o a perdre amb la competència professional del pilota. Si al cap no l'importa que sigui un incompetent, sempre agrairà que algú li llepi el cul i augmenti la seva sensació de comandament. Poden arribar a ser perillosos. Han sobreviscut sempre a base de manipular i amagar la seva incompetència i això els dona un bagatge  No esperis mai un gest digne per part d'aquests espècimens. Solen ser grans ideòlegs o gurus.
2.- El Pilota vocacional: Són bons professionals però sense cap tipus de personalitat. Necessiten que algú els domini -com els masoquistes- i els demostri que els estan subjugats. Són "poqueta cosa" i no costa posar-los en el seu lloc. Una conversa cara a cara, a soles, sol posar les coses en el seu lloc. Encara no han descobert que a un bon professional no li cal arrossegar-se davant de ningú.
3.- El Pilota vago: No és mal professional però ha aprés que és més rendible -temporalment- fer la pilota que treballar. Són molt inestables i canvien de lloc de treball a mida que es va descobrint que són uns vividors.
Fins aquí un petit repàs per la tipologia bàsica dels pilotes. No amiga meva, no cal patir. Al final, sempre preval la competència professional per sobre de l'adulació. Costa, no ho nego, però has de mantenir-te en la teva posició digna i professional. Tu has parlat dels pilotes, però hi ha un món encara més ric i divers que és el dels "putons verbeners". Aquelles que ja han perdut tota dignitat i mantenen una relació més enllà de la professional amb el seu cap, només amb la pretensió de treure algun benefici al qual mai podrien aspirar per mèrits professionals. Com dic en un post recent, "val més menjar poc i pair bé". Val més no pretendre més del que ens pertoca professionalment (tot plegat, només és feina).
Espero haver esvaït els teus dubtes. Un petó molt fort!

dilluns, 22 de novembre del 2010

GALL O DONA (Resposta 2)

Benvolgut amic Anònim,
Per començar, vull dir-vos que sou un d'aquests éssers afortunats que es poden permetre el luxe d'haver de triar. No tothom té la fortuna de poder exercir el seu poder decisori (la majoria de vegades per manca d'alternativa).
El vostre cas és força complex. D'una banda teniu el gall, animal fidel i puntual que us serveix de despertador i al que li heu agafat un afecte per la seva diligència cantaire. D'altra banda teniu aquella dona que des de fa temps us fa de companya de camí i que està molesta amb el cantar diligent del gall. 
Difícil tria, amic Anònim!!! Valoreu els següents aspectes:
1. Qui és més fàcil de substituir, el gall o la dona? Tingueu en compte que el gall el podeu substituir per un despertador (ja sabeu, aquell giny mecànic que també desperta)
2. Qui us proporciona un servei o us gratifica més amb la seva presència o companyia? Francament, jo sempre preferiria (reconec que és una mica agosarat fer una valoració sense conèixer la vostra dona) despertar-me al costat d'una dona que d'un gall.
3. Potser el malestar de la vostra dona és degut a que s'ha de despertar amb els crits -no sempre agradables- d'aquest gall i no amb les vostres carícies i altres activitats de primera hora.
Sens dubte, jo triaria continuar amb la companyia de la vostra dona. Tingueu en compte que sempre és més fàcil matar i cuinar un gall, que una dona. D'altra banda, un gall ben regat amb un bon vi i amb l'entorn adequat pot ser el preludi d'una vetllada magnífica i molt gratificant. 
Si, contràriament, la vostra dona no és un pou de virtuts i us voleu desfer d'ella, us aconsello que no us desfeu del gall. Manteniu-lo fins que la vostra dona s'avorreixi i, fastiguejada, marxi per no tornar mai més. Ja sé que pot semblar una tortura cruel, però la conquesta de la llibertat s'ha fet a través de grans sacrificis -a ser possible aliens- i aquest en pot ser un d'ells.
Bé, espero haver-vos aclarit els dubtes. Si no és així, sempre podeu fotre el camp i començar una nova vida lluny del gall i de la vostra dona -ja s'ho faran!!- i fer-vos monjo d'alguna ordre contemplativa -no us feu d'una ordre laboriosa, que ja em canso només de pensar-ho- que us permeti viure la resta de la vostra vida sense les angoixes d'haver de triar entre una dona i un gall....

diumenge, 14 de novembre del 2010

SER O NO SER (Resposta 1)

Benvolgut Anònim: No, no sóc cap Exorcista en l'estricte significat de la paraula. Un Exorcista és un capellà que utilitza la força de Déu per  fer fora una força maligna -normalment el diable- d'un cos humà (crec que, excepcionalment, també ho pot fer d'altres llocs com edificis, etc). La meva professió no és aquesta però, malgrat això, sí que m'agrada fer evidents totes aquelles coses que mereixen ser extirpades de la societat i del comportament humà (covardia, traïdoria, etc) per la roïndat que amaguen o pel mal que fan.Tampoc vull anar de "Salvador de Mòn", no és això!!!!
Per quin motiu vaig adoptar aquest nom a la xarxa? Bé, fa anys, sota aquest nom, també extirpava "mals socials" i contribuïa a fer aquest món una mica més habitable. Em va semblar bona idea continuar amb aquesta creuada -ara ja més pacíficament- i, francament, tampoc tenia cap altre nom pensat.
Bé, espero més preguntes o consultes. La propera vegada, una mica més punyents, surrealistes o el·laborades.

dissabte, 13 de novembre del 2010

S'OBRE EL CONSULTORI

Ja podeu començar a fer les vostres consultes. El funcionament és el següent:
Qui vulgui fer una consulta, ha de deixar un comentari. Tant li fa si el comentari és anònim o no. Les preguntes o consultes poden versar sobre qualsevol tema o aspecte de la vida i només tenen com límit el respecte.
Espero que tots en gaudim!!!!